Aspectes socioculturals de la Reserva

Terres de l'Ebre, Reserva de la Biosfera

Patrimoni Cultural

Les comarques de l’Ebre són riques en patrimoni cultural i històric. El riu Ebre és una gran via de comunicació entre la costa i l’interior de la península, a més de ser un punt d’unió geogràfic i cultural entre Catalunya, el País Valencià i l’Aragó. El conjunt de tot aquest llegat es tradueix en un patrimoni molt valuós: pintures rupestres, castells, construccions modernistes...

Pintures rupestres i jaciments

A Tivissa, Freginals i El Perelló trobem una bona representació de les pintures rupestres emmarcades dins l’art llevantí. Però el principal jaciment, declarat Patrimoni de la Humanitat al 1998, està ubicat als afores d’Ulldecona i conté deu abrics neolítics. Durant el període Ibèric, els Ilercavons van dominar la Reserva de la Biosfera de les Terres de l’Ebre i hi van deixar importants jaciments: el Castellet de Banyoles a Tivissa, el Coll del Moro a Gandesa i la Moleta del Remei a Alcanar.

Construccions romanes, àrabs, jueves i cristianes

Aquests van dotar de personalitat les quatre comarques del sud de Catalunya deixant una profunda petjada cultural i monumental: la construcció de l'Assut de Xerta, d'origen àrab, el castell musulmà de la Suda, el camí de sirga que voreja l’Ebre, el tram de l'antiga Via Augusta a El Perelló i les muralles i fortins de Tortosa.

Les fortaleses de les ordres militars

Dels segles XII i XIII destaquen les fortaleses templeres de Miravet. Uns altres centres importants de les ordres militars hospitalàries van ser la zona del gran castell d’origen islàmic d’Ulldecona, i els antics castells medievals de Mora d’Ebre i Ascó.

Arquitectura d’estil gòtic

La catedral de Tortosa i el Palau Episcopal són dos obres essencials del gòtic català. Tortosa alberga altres edificis d’aquest estil com l'església del convent de Santa Clara, el Palau Oliver de Boteller, el Palau Despuig, el Palau Oriol, l'antiga Llotja de Mar o Porxo del Blat (actualment al parc Teodor González) o El Portal d’El Romeu. També compta amb edificis renaixentistes, com el conjunt arquitectònic dels Reials Col·legis de Sant Jaume i Sant Maties.

El convent carmelita de Cardó

A la serra de Cardó s’hi va construir, sobre el segle XVII, un convent carmelita i set ermitoris, que van ser reconvertits en un balneari al 1866.

Edificis renaixentistes

A l’interior de la Reserva de la Biosfera de les Terres de l’Ebre es pot veure l’esplendor de l’arquitectura d’època renaixentista. En destaquen el portal de l’ajuntament d’Arnes amb la església barroca de Santa Magdalena, i l’ajuntament d’Horta de Sant Joan. En aquest últim, també hi trobem altres edificis renaixentistes com la Casa Clua, la Casa Pitarch o la Casa del Delme.

L’expressió modernista del segle XX

L'arquitecte Cèsar Martinell, deixeble de Gaudí, va construir les catedrals del vi, els cellers modernistes de Pinell de Brai i Gandesa, expressió arquitectònica del cooperativisme agrícola a Catalunya. A Tortosa hi trobem diversos edificis modernistes: l’Escorxador, el Mercat, la Casa Pallarès, la Casa Grego... Més recents són el Parc Municipal, els Jardins del Príncep, amb escultures de Santiago de Santiago, o el Pont del Mil·lenari.

Relació de Pablo Picasso amb Horta de Sant Joan

El llenguatge cubista del pintor va començar a desenvolupar-se amb obres com La Fàbrica d'Horta o La Alberca d'Horta, i a través de paisatges dominats per la muntanya de Santa Bàrbara.

L’herència arquitectònica de la Batalla de l’Ebre a la Terra Alta

La magnitud de la la tragèdia de la Guerra Civil es pot observar entre les ruïnes de l’antic poble de Corbera d’Ebre. També a les trinxeres disperses per les serres o als refugis vora els rius. Els monuments més importants són la Punta Alta Serra de la serra de Pàndols, la cota 705 i l’Abecedari de la Llibertat, un homenatge a la pau.

Tradicions Culturals

Les festes tradicionals de la Reserva de la Biosfera de les Terres de l’Ebre són testimoni del seu folklore. Durant els mesos d’estiu, les festes patronals es converteixen en rituals casi ancestrals.

La jota tortosina cantada, la gran protagonista del folklore

Es tracta d’una forma genuïna d’expressió popular i declarada, juntament amb la sardana, dansa Nacional de Catalunya. A la Terra Alta la jota es balla a l’entorn d’una foguera anomenada cremaller. Una variant pròpia d’Alcanar i Ulldecona és el ball de mantons de Sant Antoni. Sens dubte, l’element característic d’aquestes zones el constitueixen les bandes de música, hereves de la tradició musical valenciana, destacant les dos d’Amposta: La Lira Ampostina i La Unió Filharmònica d’Amposta.

Les festes de la plantada, la birbada i la sega de l’arròs

Les festes de la plantada, la birbada i la sega de l’arròs de Deltebre recreen el treball manual dels pagesos abans de l’arribada dels processos mecanitzats a l’agricultura.

Les festes tradicionals de la zona estan vinculades a la religiositat

Són típiques les romeries a ermites. Tenen una gran fama les de l’ermita del Remei d’Alcanar, el santuari de La Fontcalda de Gandesa, l’ermita de Santa Madrona de Corbera d’Ebre, la de Sant Jeroni de Móra d’Ebre o la de Sant Miquel d’Ascó.

Representacions teatrals

Al llarg de l’any es duen a terme obres de teatre com les Passions d’Ulldecona i Vilalba dels Arcs, els Pastorets de Folch i Torres, que s’interpreten a la Fatarella o els pessebres vivents de Jesús (Tortosa) i La Galera.

Setmana Santa, Corpus i la Festa de la Mare de Déu del Carme

Les processons amb vestes, armats i passos escultòrics emplenen els principals carrers dels municipis, i per Corpus Cristi, molts engalanen els carrers amb espectaculars catifes de flors. Per celebrar el dia de la Verge del Carme, patrona dels pescadors, diversos nuclis mariners organitzen processons de barques, on mostren la imatge de la verge.

Fires i festes que recuperen la memòria històrica

Les Festes del Renaixement de Tortosa –declarada Festa d’Interès Turístic Nacional i Festa Local d’Interès Turístic de Catalunya–, el Lloc de Miravet, escenificat a l’antic castell templer, la Móra Morisca a Móra d’Ebre, el mercat ibèric d’Alcanar i els mercats medievals d’Ulldecona i Batea transporten als visitants a èpoques pretèrites.

Fires del sector agrícola

Les activitats agrícoles es reflecteixen a la Fira de Móra la Nova, la més antiga de les que es conserven, la Festa del Vi de Gandesa o la Fira de l’Oli Novell a Santa Bàrbara o a Jesús.

Cultura Gastronòmica

La gastronomia de la Reserva de la Biosfera de les Terres de l’Ebre és un reflex de l’entorn mediterrani. La riquesa dels seus ecosistemes i la diversitat entre els paisatges de mar i muntanya ofereixen molts recursos naturals, base de la seva variada cuina. Així, la gastronomia és un dels principals atractius turístics del territori.

Productes de gran qualitat de les Terres de l’Ebre

L’arròs –el 89% de la producció es concentra al Delta–, amb IDP (Indicació Geogràfica Protegida), cítrics, préssecs de la Ribera d’Ebre i mandarines – també amb IDP -, vins blancs i negres amb Denominació d’Origen Terra Alta, aiguardents a Prat de Comte, i un oli molt acreditat al Baix Ebre, Montsià i a la Terra Alta, també amb DO. La mel del Perelló, especialment la de mil flors, la de romer i la de taronja, i la carxofa, uns dels productes estrella de la cuina d’hivern, ressalten per la seva exquisidesa.

La cuina marinera

Es nodreix dels productes més selectes trobats als ports pesquers de la zona: llenguados, orades, llobarros, rèmols, molls, sardines i seitons, excel·lents escamarlans, galeres, cloïsses, ostres, cloïsses, musclos, i, sobretot, un dels més apreciats, els llagostins de Sant Carles de la Ràpita. També mereixen una menció especial les anguiles o les tenques d’aigua dolça. En els últims anys, els vivers de pesca i marisc s’han convertit en un focus d’activitat econòmica important.

L’arròs com a ingredient principal

Molts dels plats més representatius de les Terres de l’Ebre es basen en l’arròs: arrossejat, l’arròs a banda, l’arròs negre, l’arròs d’anguila i l’arròs d’ànec salvatge.

Altres plats mariners típics de la zona

Són típics d’aquesta regió la fideuada, les romescades, els suquets, el polp amb patates, l’anguila amb salsa, l’anguila xapada (oberta i secada al Sol) o xapadillo, les cassoles d’angules, així com el bacallà esqueixat (dessalat i esmicolat).

La cuina de secà

Destaca, sobretot, per la carn de corder. Durant la temporada de caça es poden degustar plats de tord, perdiu, conill amb cargols i rovellons i estofat de senglar. Com a embotit principal destaquen les baldanes (botifarres d’arròs amb ceba i pinyons). Altres plats propis són les coques d’espinacs, de ceba, de pebre... les truites amb suc, el farro (una espècie de cuit), les faves de gitano i la clotxa, fogassa amb la molla buida i emplenada d’escalivada, molt comú entre els pagesos de la Terra Alta durant la verema.

Els dolços i la rebosteria

Cal destacar els pastissets de cabell d’àngel o moniato, les coques de sagí, els ametllats i capsetes de Tivissa, els ametllats i torrons de Xerta, els carquinyolis, les borraines amb mel, el panoli, les paracotes, o les punyetes de Roquetes, el menjar blanc o el pa de figues.

Ets una empresa? Adhereix-te

Els recursos locals, productes i serveis que potencien les activitats econòmiques tradicionals i la nova economia social en el marc de la sostenibilitat de les Terres de l’Ebre, poden sol·licitar l’ús de la marca i el logotip Terres de l’Ebre Reserva de la Biosfera.

Més informació