La Torre de l'Espanyol

Pobles i ciutats

L'origen de la població probablement prové de l'existència d'una torre de vigilància i defensa de la ruta que comunicava Lleida i Tortosa, travessant l'Ebre, per la part d'Ascó. Aquesta torre probablement existí ja durant l'època romana, de la que precisament s’han fent unes troballes recents de monedes. La torre es mantingué durant l'ocupació àrab, quan tot el territori es trobava sota la jurisdicció del cabdill moro que habitava el castell d'Ascó, el qual era, a més, representant del senyor del castell de Siurana.

Encara que no hi ha notícies concretes sobre la conquesta cristiana del lloc, es sap que Ascó i les seves rodalies foren dominades pels exèrcits cristians del Comtat de Barcelona vers l’any 1148 o 1149 (segons uns pactes entre els comtes Ermengol d'Urgell i Ramon Berenguer IV de Barcelona). L'any 1175, Alfons I de Barcelona ja fa donació de l’antiga torre d'Alboçalaz al cavaller Espanyol de Prades, sembla que també senyor del Montsant i segurament en agraïment pels seus serveis en la conquesta de les muntanyes de Prades o de Siurana. En el decurs del temps i per això, el lloc començà a conèixer-se com la Torre de l'Espanyol.

Pocs anys després, el 1182, el mateix comte Alfons donà el castell, vila i termes d'Ascó, entre els quals es trobava la Torre de l'Espanyol, a l'Orde del Temple. La comunitat cristiana constituïda i més o menys definida a la Torre no en tenim fins el 1210.

Anys després esclaten els conflictes militars que enfronten l’Orde del Temple contra els Entença, senyors dels terminis de Móra, Garcia i Tivissa veïns dels dominis templers a la ribera d’Ebre. Arran segurament d’aquests fets, com en altres casos, la Torre queda despoblada fins el 1313; per un document d’aquell any sabem que el rei Jaume II autoritza a uns veïns de Vinebre, que abans ho havien estat de la Torre, a que tornessin a la seva vila.

Mentrestant, s’ha iniciat el procés que durà a la dissolució de l’Orde del Temple, el 1307, conclòs el 1312 en el Concili de Vienne, a França. I el 1317, per disposició papal i amb l’acord del rei, els seus béns com la Comanda d’Ascó són traspassats a l’Orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem, integrant-se en la seva província de la Castellania d’Amposta.

I ja el 1348 trobem la Torre de l’Espanyol erigida ja en un municipi independent de Vinebre i d’Ascó, orgànicament establert amb els seus jurats i consells municipals amb els seus prohoms.Cal destacar que són els cavallers hospitalers d'Ascó els que concedeixen a la població de la Torre de l’Espanyol un codi de costums pel que regir-se en les seves relacions jurídiques, inspirats en els Costums de la Batllia de Miravet (de 1319) i en els de la ciutat de Lleida (1228), així com i en menor part en els Usatges de Barcelona.

Durant la Guerra dels Segadors, els hospitalers donaren suport a la Generalitat de Catalunya, i les conseqüències econòmiques que es derivaren d'aquesta lluita foren desastroses per a la població.

Sobre la Guerra de Successió, no es tenen gaires notícies de la incidència que tingué a la Comanda d'Ascó, però un cop acabada la guerra, la vila quedà adscrita territorialment al Corregiment de Tarragona. Quelcom semblant ocorre quant a la guerra de Successió a la Corona de 1705-1714.

Ja en el s. XIX, vers el 1830 s’extingeix definitivament el domini que fins llavors i durant segles exercí l'orde de l'Hospital sobre la Torre de l'Espanyol; i amb l’amortització dita de Mendizàbal, de 1835, els béns que encara posseïa l’orde acaben sent confiscats i subhastats a tercers.

Per aquell temps, Josep de Montagut i de Salvador, resident a Tortosa, però d’una família arrelada a la Torre, descendent d’antics ciutadans honrats de Barcelona, i amb importants propietats a la vila i el seu terme, rep el 1833 un comtat honorífic de la reina regent Maria Cristina de Borbó després de jurar Isabel II com a reina d’Espanya. Ell demana precisament (i se li concedeix) que rebi el nom de “Torre de l’Espanyol”.

Font: Ajuntament de la Torre de l'Espanyol

977-405815
Pl. Pau. 4
aj.tespanyol@altanet.org
Font: [1] Edso
Ets una empresa? Adhereix-te

Els recursos locals, productes i serveis que potencien les activitats econòmiques tradicionals i la nova economia social en el marc de la sostenibilitat de les Terres de l’Ebre, poden sol·licitar l’ús de la marca i el logotip Terres de l’Ebre Reserva de la Biosfera.

Més informació