La Pobla de Massaluca

Pobles i ciutats

En línies generals, sembla que en aquest territori, vers el s. VIII aC, s'establirien pobladors cèltics, coneguts com de "camps d'urnes", o "incineradors", en raó del seu ritual d’incineració dels cadàvers. I ja, cap al s. III aC, segons l’opinió més estesa, s'hi troben els ilercavons (considerats com una branca escindida dels ilergetes, situats als voltants de l'actual Ciutat de Lleida), amb poblats de certa rellevància, com ara l’antiga "Adeba" (no localitzada, però que hom considera que es podia trobar a l’actual Batea), o el localitzat al Coll del Moro, a Gandesa. 

La Carta de població que el mateix Orde del Temple concedeix pel terme de la Vall de Batea el 28 de desembre de  1244, cita per primera vegada el terme de "Maçaluca" amb referència a una de les seves fites divisòries. Aquesta fita sembla que es trobaria al lloc avui conegut com "Punta Fracanes" o "Tossal Gros" (entre els termes de Batea i Vilalba). És la primera referència directa al nostre terme; fins aquell moment no s’hi fa cap esment en cap altre document. No sabem si aleshores estava poblat, però sí que estaria delimitat; i coneixem que en ell existeix una devesa senyorial, una partida reservada especialment pel senyor, per a pasturar els seus ramats, per a caçar, pel cultiu particular, o per altre aprofitament (com pot ser la fusta); però inicialment exclosa de l’ús i gaudi dels vassalls. 

El 1244 ja existeix definit el terme de Massaluca que el 1294 també s’anomena de Vilabona. El 1302 ja es parla de Vilabona de Massaluca; l'any 1319 s’atorguen els Costums de la Batllia de Miravet i es fa referència a Vilabona; talment, en els fogatges i en les relacions  de  viles  tributàries del monedatge que es duen a terme els s. XIV i XV, es continua fent referència a Vilabona, però també a "Pobla de Vilabona", o, simplement, la "Pobla"; i el 1440 i el 1464, apareix com a "Pobla de Maçaluca" i de "Maçaluco", respectivament.

Pel que fa al seu origen etimològic, hi ha diferents opinions: 

a) Per a uns, la denominació és d’origen àrab: derivaria de la composició formada per les expressions "manzil" (o casa o parador), i "al-uca" (altura, roca, àliga). Així, l’expressió de "Massaluca" significaria "casa o parador de la roca, de l’altura o de l'àliga". 

b) Per a altres, derivaria de la combinació, també àrabiga, de "manzal al-qual'a", que significaria "l’hostal del castell". 

Precisament en terme de la Pobla, al límit amb el de Berrús, hi ha l’anomenada "Punta del Duc" (ocell de presa i dimensionat). Pot ser que la primera interpretació sigui la correcta, i que al terme de Massaluca, per les seves característiques, hi hagués ocells com àligues i altres de presa (com encara hi ha alguna espècie avui dia).

 Ja a la Pobla de Massaluca, en els diferents Capbreus que coneixem, i concretament en un de 1606, es declara que la Universitat local, en raó del terme, es fa efectius 9 cafissos de cereals (4 i mig de blat i 4 i mig més d’ordi, equivalents a 36 quarteres), segons mesura de Lleida; i els veïns, a part dels censos particulars, satisfan drets variats sobre el ramat i les seves collites (segons el producte). 

Font: Ajuntament de la Pobla de Massaluca

977-439754
Pl. Major. 1
aj.poblamassaluca@altanet.org
Font: [1] Xufanc
Ets una empresa? Adhereix-te

Els recursos locals, productes i serveis que potencien les activitats econòmiques tradicionals i la nova economia social en el marc de la sostenibilitat de les Terres de l’Ebre, poden sol·licitar l’ús de la marca i el logotip Terres de l’Ebre Reserva de la Biosfera.

Més informació