Alfara de Carles

Pobles i ciutats

El municipi d´Alfara de Carles, d´ una extensió de 63.94km2, està situat a la part ponentina de la comarca del Baix Ebre, al massís dels Ports de Beseït o de Tortosa, els contraforts del qual accidenten tot el terme. Fa de partió amb els municipis de Xerta, Aldover, Tortosa i Roquetes. Per ponent, i formant part també d’aquest massís dels Ports de Beseït o de Tortosa, una altra serralada de cingleres i cardenals, a voltes sobrepassant el miler de metres d’altitud, fa de termenal amb els termes de Beseït (de la comarca de Matarranya), Arnes, Horta de Sant Joan (ambdós de Terra Alta) i Paüls.

L'especial fisonomia del terme ha afavorit la seva integritat com a senyoriu independent. Històricament, però, cal concebre'l com el terme del castell i poble de Carles que, en definitiva, era el que n'exercia la titularitat. Aquest castell, bastit en època àrab, ja n'administrava el terme. En el repartiment subsegüent a la conquesta cristiana, aquest lot, extens però apartat de l'eix fluvial, va ser concedit al noble Pere de Sentmenat. El llinatge dels Sentmenat, estretament lligat a Tortosa, va mantenir la baronia de Carles fins el segle XV, en què fou venuda al municipi de Tortosa.

Una greu epidèmia, l'any 1480, va obligar a l'abandonament de la població, que es va refugiar al petit nucli proper d' Alfara. En aquell moment, era Alfara i no pas Carles la població d'aquest terme. L'hegemonia d' Alfara, a partir d'aquell esdeveniment, Alfara de Carles, s'inicia al segle XVI, època de la qual data, probablement, la primitiva església parroquial. Per la seva banda, Carles va restar com un despoblat, del qual avui només resten dempeus el castell i l'ermita de Sant Julià.

L'abundància de fonts i braços d'aigua ha significat l'aprofitament hidràulic per a una petita indústria a base de molins de farina a partir del segle XVIII. També entre 1780 i 1805 es va construir una fàbrica de vidre a les rodalies del Toscar. Al segle XIX també s'impulsaren fàbriques de paper i de teixits.

El topònim, d'origen àrab, significa, probablement, poblet.

D'Alfara de Carles era Joan Pujol, el cèlebre Panxampla, que ha restat immortalitzat sota una perspectiva romànica com el darrer bandoler d'aquestes terres. Ha esdevingut un personatge mític i omnipresent d'aquestes muntanyes que va recórrer com si fossin dominis seus a les darreries del segle XIX.

Font: Consell Comarcal del Baix Ebre

977-455005
Nou. 4
jroyo@alfaracarles.cat
Font: [1] Font: Consell Comarcal del Baix Ebre

Quines rutes hi ha?

Baix Ebre
Distància:
5,10Km
Durada:
1:25:00
Baix Ebre
Distància:
5,40Km
Durada:
1:30:00
Baix Ebre
Distància:
4,90Km
Durada:
1:30:00
Baix Ebre
Distància:
5,80Km
Durada:
1:45:00
Baix Ebre
Distància:
8,00Km
Durada:
2:45:00
Baix Ebre
Distància:
3,70Km
Durada:
1:10:00
Baix Ebre
Distància:
5,80Km
Durada:
2:00:00
Baix Ebre
Distància:
20,01 Km
Durada:
6:05:00

Actius

Gastronomia

Ets una empresa? Adhereix-te

Els recursos locals, productes i serveis que potencien les activitats econòmiques tradicionals i la nova economia social en el marc de la sostenibilitat de les Terres de l’Ebre, poden sol·licitar l’ús de la marca i el logotip Terres de l’Ebre Reserva de la Biosfera.

Més informació